8:00 Recepció a l'Institut 8:45 Foto a l'Hotel Andria 9:30 Sopar
12 comentaris:
Anònim
ha dit...
...que us divertiu descobrint el passatge del temps sobre cors i ànimes. Espero que per l'anima el temps passat hagi sigut lleu i no s'hagi perdut del tot ni l'inocencia de la joventut ni la capacitat de sorprendre'ns ni la curiositat...petons. ps. i fiqueu-vos guapos per la foto! :-)
La majoria segur que hem canviat, físicament. Aquesta por la tenim tots. No et preocupis, tots tenim angoixa de veure aquelles persones amb qui vam compartir una època de la nostra vida i no hem sabut res més d'elles. Serà el primer moment...
Ha estat millor de l'esperat. Espero que el contacte no és perdi. Llàstima que no vaig poder fer memòria de tots. S'ha de repetir. Quel tal per 75 anniversari? Gràcies a l'organització.
hola amics i amigues, quina festa la d'ahir..... s'ha de felicitar als organitzadors perquè tot va sortir perfecte,la visita a l'insti, la foto(que per cert és xulisima) que serà un record per tota la vida, el sopar, la vetllada al corona, i el fet de veure tantes cares en un primer moment del tot desconegudes, i en les que despres et vas familiaritzant. En fi una nit del tot perfecte i que tan de bo la poguem tornar a repetir
Hola amics i amigues! fabulosa la festa d'ahir, va ser tot un plaer pel cor tornar-nos a trobar desprès de tant temps amb amics i amigues dels nostres anys de l'era del pavo. malauradament no els vaig reconeixer a tots però va ser una trobada entranyable. no creieu que l'hauriem de repetir no als 75 anys (pot ser alguns no tindrem tant temps), ¿que tal als 30?. Aquesta es la meva dedicatoria personal per aquesta trovada i tots i totes les que van venir, i per tots i totes els que no ven poder fer-ho.
Sentimientos encontrados de amigos perdidos, sentimientos encontrados de tiempos pasados, sentimientos encontrados de amores perdidos, sentimientos encontrados de tiempos felices, sentimientos encontrados de proyectos emprendidos, sentimientos encontrados de vidas vividas, sentimientos simplemente encontrados que en los corazones permanecían escondidos... C.C.M artemisa-atenea@hotmail.com no dubteu en escriure fins aviat!!!
Al parlar del 75 anniversari, segur que ens referim al de l'institud la pròxima primavera. A Cervera les trobades (es comencen a fer quan el personal cumpleix 40 anys) són cada dos anys. Durant el sopar es decideix qui s'encarrega de tirar-ho endavant.
M'ho vaig passar d'allò més bé. Felicitats a l'organitzacio. Llàstima no poder haber saludat a tothom i haber-los recordat. El temps i la memòria fan estralls. Deixo l'adreça per si hi ha algú que li pugui interessar: cfarreres@hotmail.com
Espero que ara que ens hem retrobat no perdem el contacte.
Hola compnays/es...ha valgut la pena de totes totes, venir de Palma a aquest sopar. Ha estat molt bonic tot, desde el discurs del nou director de l'Institut, tornar a entrar a les aules, la foto, i el contacte de nou amb tots vosaltres. De tatnt en tant, ahir i avui també, em venen ganes de riure quan recordo algún comentàri d'algú....genial i molt divertit...esper que ens veiem de nou a la festa dels 75 anys. Conxita Julìà Deixo també el meu email per si algú vol escriure'm. polita19@hotamil.com Per cert, tenc dos fotos, algú l'ha perduda segur, i segur que és o la del Ramon Ingla o la del Ramon Angrill, ja em direu de qui és per tornar-li per Nadal.
I ara us va un compte que una amiga em va passar, i va de classe de filosofía!!!
El professor va agafar un pot de vidre i el va omplir amb pilotes de golf, després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. els estudiants van dir que sí. Llavors va agafar una capsa plena de boles petites i la va buidar entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí. Després va agafar una capsa amb sorra i la va abocar dins el pot. La sorra es va acabar ficant pels racons que encara quedaven buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple. La classe va respondre un sí unànime. Després d'allò, el professor va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot. El cafè es va escolar per entre la sorra i encara hi va cabre tot. Allò del cafè, tan inesperat, va provocar una gran rialla. Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir: "vull que us adoneu que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants, la família, la salut, els amics, l'amor. Són coses amb les que, fins i tot si perdéssim la resta i només ens quedéssim aquestes, la nostra vida encara estaria plena. Les boles petites són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe,... La sorra és tota la resta, les petites coses. Si al pot hi posem primer la sorra no hi haurà espai per les boles petites ni menys encara per les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i la nostra energia en les coses petites, mai ens quedarà temps per les coses realment importants". Havent acabat la seva explicació uns dels estudiants va aixecar la mà i li va preguntar què hi pintava el cafè en tot allò. El professor va somriure i li va dir: "Que bé que em facis aquesta pregunta. Mireu... el cafè que he abocat al pot era només per demostrar-vos que, per molt ocupada que pugui semblar la nostra vida, sempre hi haurà un espai per pendre cafè amb un amic". CCM artemisa-atenea@hotmail.com Per cert ¡us heu adonat que el rellotge està malament!!
...veig d'alguns comentaris que va anar força bé aquesta trovada de "vells" companys, m'heu fet venir ganes de fer tot el possible per ser-hi la propera...que espero als 30! :-) qui sap com serem als 75!! "que horror" :-) ...que és broma, el temps passa per tots, i repeteixo l'important ès mantenir l'esprit jove :-) ps. I LA FOTO? no la veig aqui...
“La lluna és groga i em xucla el moll dels ossos, i em cauen dels dits a terra les restes d’un temps caduc que he viscut sense viure”. (M.M.P).
La lluna és groga i allargada com un ou, i treu el nas per darrera l’edifici dels quatre pilans a cuarts d’onze de la nit i fa via tota sola en la negror cel. Amunt poc a poc per il.luminar la ciutat, a cada pas va tornant blanca i rodona i s’enfila per damunt del mar, sostre enllà. Estic segura de que els veïns alemanys estan asseguts al banc especial que s’han fet al teulat per veure la lluna, i segur que vueren com cauen els rajos blanncs al mar, i el veuen color plata …certament, ha estat pensat i fet, he tret el nas desde el meu terrat a l’intimitat de la seva llar i els he vist a tots tres d’esquena a mi, com cada nit d’aquest estiu, prenent la fresca i escoltant l’oratge de les ones, xiuxiuejant entre ells en l’idioma àri.
En el terrat és a l’ùnic lloc on la humitat i la calor no es fan tant presents, de vegades hi treguem una tele, però aquesta tranquilitat i aquest silènci i l’espectacle d’avui , no es mereixen les estridències de cap programa televisiu, allà al fons però la bahía parpadeja amb milers de llumetes de tots colors dels restaurants i de pubs, el làser de Tito´s enlluer-na mar enllà on cada tres o quatre moviments en rodó conflueix amb el làser del far del dic del’oest, un és verd i l’altre vermell. Per sort no ens arriba l’enrenou dels milers de turistes que a les nits d’estiu omplen els locals del passeig marítim per divertir-se, en canvi sense tv, i si fa un pèl d’oratge si que ens arriba els sorollets de quilla , tenim les barquetes del Portixol sota casa. A mi m’agrada aquest soroll, des que vaig arribar a Mallorca i el vaig escoltar a Port Adrianno per primer cop, sempre més m’ha agradat, és un soroll metàl.lic, i si hi ha tempesta, una mica inquietant, és un soroll que marca l’hivern i la nit al mar, fora dels grans iots de luxe, és un sorolls sobretot de pesquerets i de llaüts, és un soroll mediterràni, i com una cançò de bresòl conforta abans d’adormir-te. L’aire fa xocar diferents metalls que hi damunt de les embarcacions i enganxa l’orella de l’oient a la melodia i com els cants d’una sirena el fa pres d’aquesta màgia i ja no pot tornar a viure mai més terra endins. Per això quan tenc convidats del pirineu a ca nostra, sempre els poso música i tanco les finestres, perquè sé cert per pròpia experiència, que si escolten les quilles no podran tornar a casa.
En part per això continuo aquí, per la lluna,el soroll de les quilles les sortides del sol, les postes, el mar, les palmeres i els botifarrons, i encara que sempre m'enyor dels verds, estic captivada pels blaus. C.J.
ayayayay, quan que em canviat i seguim com a l´edat del pavo tambè. Va estar be, força be. La gent, els íntims de fa 25 anys continuaven tan ferms com fa 25 anys , les dones, totes ,25 anys més atractives i seductores, amb l´encís de qui sap el que vol... demano disculpes perque vaig marxar sense despedir-me però ès que ja havia remogut massa emocions i records per una nit,espero tornar-vos a trobar almenys algun cop abans de 25 anys. Gràcies als asistents , a l´organització i als ausents que tambè i van ser.
12 comentaris:
...que us divertiu descobrint el passatge del temps sobre cors i ànimes. Espero que per l'anima el temps passat hagi sigut lleu i no s'hagi perdut del tot ni l'inocencia de la joventut ni la capacitat de sorprendre'ns ni la curiositat...petons. ps. i fiqueu-vos guapos per la foto! :-)
Em canviat molt des de 1983. Tinc por de no coneixer ningú.
La majoria segur que hem canviat, físicament. Aquesta por la tenim tots. No et preocupis, tots tenim angoixa de veure aquelles persones amb qui vam compartir una època de la nostra vida i no hem sabut res més d'elles. Serà el primer moment...
Ha estat millor de l'esperat. Espero que el contacte no és perdi. Llàstima que no vaig poder fer memòria de tots.
S'ha de repetir.
Quel tal per 75 anniversari?
Gràcies a l'organització.
hola amics i amigues, quina festa la d'ahir..... s'ha de felicitar als organitzadors perquè tot va sortir perfecte,la visita a l'insti, la foto(que per cert és xulisima) que serà un record per tota la vida, el sopar, la vetllada al corona, i el fet de veure tantes cares en un primer moment del tot desconegudes, i en les que despres et vas familiaritzant. En fi una nit del tot perfecte i que tan de bo la poguem tornar a repetir
Hola amics i amigues!
fabulosa la festa d'ahir, va ser tot un plaer pel cor tornar-nos a trobar desprès de tant temps amb amics i amigues dels nostres anys de l'era del pavo.
malauradament no els vaig reconeixer a tots però va ser una trobada entranyable.
no creieu que l'hauriem de repetir no als 75 anys (pot ser alguns no tindrem tant temps), ¿que tal als 30?.
Aquesta es la meva dedicatoria personal per aquesta trovada i tots i totes les que van venir, i per tots i totes els que no ven poder fer-ho.
Sentimientos encontrados de amigos perdidos,
sentimientos encontrados de tiempos pasados,
sentimientos encontrados de amores perdidos,
sentimientos encontrados de tiempos felices,
sentimientos encontrados de proyectos emprendidos,
sentimientos encontrados de vidas vividas,
sentimientos simplemente encontrados que en los corazones permanecían escondidos...
C.C.M
artemisa-atenea@hotmail.com
no dubteu en escriure
fins aviat!!!
Al parlar del 75 anniversari, segur que ens referim al de l'institud la pròxima primavera.
A Cervera les trobades (es comencen a fer quan el personal cumpleix 40 anys) són cada dos anys.
Durant el sopar es decideix qui s'encarrega de tirar-ho endavant.
M'ho vaig passar d'allò més bé.
Felicitats a l'organitzacio.
Llàstima no poder haber saludat a tothom i haber-los recordat. El temps i la memòria fan estralls.
Deixo l'adreça per si hi ha algú que li pugui interessar:
cfarreres@hotmail.com
Espero que ara que ens hem retrobat no perdem el contacte.
Carmen
Hola compnays/es...ha valgut la pena de totes totes, venir de Palma a aquest sopar. Ha estat molt bonic tot, desde el discurs del nou director de l'Institut, tornar a entrar a les aules, la foto, i el contacte de nou amb tots vosaltres. De tatnt en tant, ahir i avui també, em venen ganes de riure quan recordo algún comentàri d'algú....genial i molt divertit...esper que ens veiem de nou a la festa dels 75 anys.
Conxita Julìà
Deixo també el meu email per si algú vol escriure'm. polita19@hotamil.com
Per cert, tenc dos fotos, algú l'ha perduda segur, i segur que és o la del Ramon Ingla o la del Ramon Angrill, ja em direu de qui és per tornar-li per Nadal.
I ara us va un compte que una amiga em va passar, i va de classe de filosofía!!!
El professor va agafar un pot de vidre i el va omplir amb pilotes de golf, després va preguntar als estudiants si el pot estava ple.
els estudiants van dir que sí.
Llavors va agafar una capsa plena de boles petites i la va buidar entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí.
Després va agafar una capsa amb sorra i la va abocar dins el pot. La sorra es va acabar ficant pels racons que encara quedaven buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple. La classe va respondre un sí unànime.
Després d'allò, el professor va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot. El cafè es va escolar per entre la sorra i encara hi va cabre tot.
Allò del cafè, tan inesperat, va provocar una gran rialla. Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir: "vull que us adoneu que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants, la família, la salut, els amics, l'amor. Són coses amb les que, fins i tot si perdéssim la resta i només ens quedéssim aquestes, la nostra vida encara estaria plena. Les boles petites són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe,... La sorra és tota la resta, les petites coses. Si al pot hi posem primer la sorra no hi haurà espai per les boles petites ni menys encara per les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i la nostra energia en les coses petites, mai ens quedarà temps per les coses realment importants".
Havent acabat la seva explicació uns dels estudiants va aixecar la mà i li va preguntar què hi pintava el cafè en tot allò.
El professor va somriure i li va dir:
"Que bé que em facis aquesta pregunta. Mireu... el cafè que he abocat al pot era només per demostrar-vos que, per molt ocupada que pugui semblar la nostra vida, sempre hi haurà un espai per pendre cafè amb un amic".
CCM
artemisa-atenea@hotmail.com
Per cert ¡us heu adonat que el rellotge està malament!!
...veig d'alguns comentaris que va anar força bé aquesta trovada de "vells" companys, m'heu fet venir ganes de fer tot el possible per ser-hi la propera...que espero als 30! :-) qui sap com serem als 75!! "que horror" :-) ...que és broma, el temps passa per tots, i repeteixo l'important ès mantenir l'esprit jove :-) ps. I LA FOTO? no la veig aqui...
Nit d'estiu a Mallorca.
“La lluna és groga i em xucla el moll dels ossos, i em cauen dels dits a terra les restes d’un temps caduc que he viscut sense viure”. (M.M.P).
La lluna és groga i allargada com un ou, i treu el nas per darrera l’edifici dels quatre pilans a cuarts d’onze de la nit i fa via tota sola en la negror cel. Amunt poc a poc per il.luminar la ciutat, a cada pas va tornant blanca i rodona i s’enfila per damunt del mar, sostre enllà.
Estic segura de que els veïns alemanys estan asseguts al banc especial que s’han fet al teulat per veure la lluna, i segur que vueren com cauen els rajos blanncs al mar, i el veuen color plata …certament, ha estat pensat i fet, he tret el nas desde el meu terrat a l’intimitat de la seva llar i els he vist a tots tres d’esquena a mi, com cada nit d’aquest estiu, prenent la fresca i escoltant l’oratge de les ones, xiuxiuejant entre ells en l’idioma àri.
En el terrat és a l’ùnic lloc on la humitat i la calor no es fan tant presents, de vegades hi treguem una tele, però aquesta tranquilitat i aquest silènci i l’espectacle d’avui , no es mereixen les estridències de cap programa televisiu, allà al fons però la bahía parpadeja amb milers de llumetes de tots colors dels restaurants i de pubs, el làser de Tito´s enlluer-na mar enllà on cada tres o quatre moviments en rodó conflueix amb el làser del far del dic del’oest, un és verd i l’altre vermell. Per sort no ens arriba l’enrenou dels milers de turistes que a les nits d’estiu omplen els locals del passeig marítim per divertir-se, en canvi sense tv, i si fa un pèl d’oratge si que ens arriba els sorollets de quilla , tenim les barquetes del Portixol sota casa.
A mi m’agrada aquest soroll, des que vaig arribar a Mallorca i el vaig escoltar a Port Adrianno per primer cop, sempre més m’ha agradat, és un soroll metàl.lic, i si hi ha tempesta, una mica inquietant, és un soroll que marca l’hivern i la nit al mar, fora dels grans iots de luxe, és un sorolls sobretot de pesquerets i de llaüts, és un soroll mediterràni, i com una cançò de bresòl conforta abans d’adormir-te.
L’aire fa xocar diferents metalls que hi damunt de les embarcacions i enganxa l’orella de l’oient a la melodia i com els cants d’una sirena el fa pres d’aquesta màgia i ja no pot tornar a viure mai més terra endins. Per això quan tenc convidats del pirineu a ca nostra, sempre els poso música i tanco les finestres, perquè sé cert per pròpia experiència, que si escolten les quilles no podran tornar a casa.
En part per això continuo aquí, per la lluna,el soroll de les quilles les sortides del sol, les postes, el mar, les palmeres i els botifarrons, i encara que sempre m'enyor dels verds, estic captivada pels blaus. C.J.
ayayayay, quan que em canviat i seguim com a l´edat del pavo tambè. Va estar be, força be. La gent, els íntims de fa 25 anys continuaven tan ferms com fa 25 anys , les dones, totes ,25 anys més atractives i seductores, amb l´encís de qui sap el que vol...
demano disculpes perque vaig marxar sense despedir-me però ès que ja havia remogut massa emocions i records per una nit,espero tornar-vos a trobar almenys algun cop abans de 25 anys.
Gràcies als asistents , a l´organització i als ausents que tambè i van ser.
norbert.
Publica un comentari a l'entrada