Ara que ja ha passat una setmana, i amb la perspectiva suficient per fer valoracions, em sembla de justícia felicitar les organitzadores per haver pogut aconseguir aquest èxit de convocatòria i possibilitar aquest retrobament, entranyable, amical i serè. Ignoro si us va passar a vosaltres, però a mi em van faltar molt de temps per poder trobar-me amb tothom qui volia i poder recordar amb ells aquell compartit. Espero i desitjo no haver de passar 25 anys més abans de tornar-me a creuar pel camí, companys i companyes d'aquella promoció. Com comentava a la Nuri Obiols, el Toni Grau i la Mercè Puig mentre sopàvem, els qui vam ser a la Seu venint de comarques, els qui ens hi trobàvem interns, almenys per mi, el record -si s'escau- és encara més intens i inesborrable, i ho exemplifico amb una mena de ritual que tinc la necessitat de practicar cada cop que passo per la Seu, camí d'on sigui: m'hi aturo, recorro a peu el passeig, passo per La Salle, i me'n vaig. D'això se'n deu dir nostàlgia. Gràcies novament, molta sort a tots, i fins la propera. Jordi Oliva i Llorens
Us deixo les meves dades de contacte, per si em necessiteu, entre setmana sóc a Terrassa i els caps de setmana els passo a Sanaüja (Segarra): jolival@uoc.edu i 670847494
1 comentari:
Ara que ja ha passat una setmana, i amb la perspectiva suficient per fer valoracions, em sembla de justícia felicitar les organitzadores per haver pogut aconseguir aquest èxit de convocatòria i possibilitar aquest retrobament, entranyable, amical i serè. Ignoro si us va passar a vosaltres, però a mi em van faltar molt de temps per poder trobar-me amb tothom qui volia i poder recordar amb ells aquell compartit. Espero i desitjo no haver de passar 25 anys més abans de tornar-me a creuar pel camí, companys i companyes d'aquella promoció. Com comentava a la Nuri Obiols, el Toni Grau i la Mercè Puig mentre sopàvem, els qui vam ser a la Seu venint de comarques, els qui ens hi trobàvem interns, almenys per mi, el record -si s'escau- és encara més intens i inesborrable, i ho exemplifico amb una mena de ritual que tinc la necessitat de practicar cada cop que passo per la Seu, camí d'on sigui: m'hi aturo, recorro a peu el passeig, passo per La Salle, i me'n vaig.
D'això se'n deu dir nostàlgia.
Gràcies novament, molta sort a tots, i fins la propera.
Jordi Oliva i Llorens
Us deixo les meves dades de contacte, per si em necessiteu, entre setmana sóc a Terrassa i els caps de setmana els passo a Sanaüja (Segarra): jolival@uoc.edu i 670847494
Publica un comentari a l'entrada